GEGANTS DE LA SALLE, DEL DIT AL FET

El seu creador, professor Francesc Rossell i Garriga, ja havia fet assaigs de geganter confegint un rei, cap gros i malgirbat, del qual no va quedar gens satisfet – amb tota la raó del món, val a dir-ho - però que va fer les delícies dels nois/es del Col·legi de Manresa i d’altres centres La Salle de Catalunya.Amb la seva vèrbola animada i convincent va arrancar la vènia del Germà Carmel Pocurull, Director de Cassà,i va tirar endavant la idea – crec que per rescabalar-se del primer avortó – d’iniciar una nova aventura: Crear un parella de gegants que fessin tota la patxoca del món. Artista amb molt d’amor propi, va dedicar gairebé totes les vacances d’estiu de 1985 a modelar-los i remodelar-los en fang i, com podeu comprovar en les fotos, aquesta vegada, molt més a prop dels canons clàssics de bellesa que no pas el primer semi-frustrat gegant. S’ha de fer constar que ell, de geganter, res de res, però amb l’assessorament del seu pare, Josep Mª – artista restaurador - va portar la seva fal·lera a bon port. Passo per alt algunes anècdotes que seria bo d’explicar. Enamorat a fons de la seva ciutat, va voler, tan si com no, que els gegants portessin cabelleres “naturals” com els de Manresa. Li va costar Déu i ajuda trobar l’artesà que satisfés els seus desigs. Localitzà, finalment, un homenet ja gran, esprimatxat i menut de cos però traçut que interpretà ajustadament els desigs de l’artista. Complida la missió, quan va venir a col·locar-les, el pobre home es perdia sota les enormes cabelleresintentant de tapar les clepses enormes dels gegants enfilat al més alt d’una escala. Les encarregades de vestir-los van ser les senyores del Casal de Gent Gran de Cassà a les ordres d’Anna Breva, que ja havien confegit la draperia reial de faraons dels gegants oficials de la Vila. Per votació de tot l’alumnat del Col·legi de Cassà i donat el caràcter de les seves vestimentes de pagesos de casa nostra, van rebre els noms familiars de Baldiri i Caterineta. Els avatars normals de tot gegant que s’estimi, són abonyegar-se, caure, trencar-se el nas, els braços i rebre a dojo la pluja el dia que més volen presumir. Ells van complir amb la seva condició d’uns gegants amb “pedigree”. Això els va malmenar tot i que no massa. Era l’ocasió esperada per l’artista per tal dur a terme una remodelació sospito que molt i molt desitjada per ell. Fer un bon “lifting” a la geganta; una rentada de cara i de cabelleres a tots dos ... i, amb aquesta excusa, realitzar una promoció social descarada dels seus fills. I plis, plas ja teniu els nostres humils i discrets pagesos, els senzills Baldiri i Caterineta, que reneixen com a reis un xic insolents i un bon tros orgullosos d’aquesta escalada social tan sobtada i antinatural. Com uns nous rics d’enguany, vaja! Això sí, uns reis amb ànima de pagesos nostrats que saben cobrir el seu origen amb ori­pells que els cauen grans. Com la seva estatura. Ara porten els pretensiosos noms d’Ermessenda i Guifré. Ja els teniu, doncs, rei i reina. Les noves costureres, Maria Carbó i Rosita Fuguet, no habituades a guarnir personatges de tan “alt llinatge”, van fer mans i mànigues per aconseguir-ho. Després d’assessorar-se deguda ment van arribar a l’esplèndid resultat que tots podeu veure i palpar. Salvador Coma