Temps era temps que, a les terres de la nostra Catalunya naixent, hi arribaren tropes sarraïnes tot pujant des del sud, de Al Àndalus. En nom d’Alà conquerien ciutats i camps, valls i muntanyes. Les gents del país fugien espaordides davant la fúria de les tropes musulmanes.No tots, però. En molts indrets, escamots de gent pagesa s’organitzaren per reconquerir les seves terres. Recolzats per Carlemany, emperador dels francs, ho aconseguiren. De primer en les valls pirinenques i després a les planures fins a les ribes de l’Ebre i la ciutat de Tortosa. Un jove pagès, BALDIRI de nom, alt i fornit, sobresortí pel seu valor en aquestes lluites. Aviat fou conegut com el terror del sarraïns. Anà ampliant, batalla rera batalla, el camp de les seves conquestes.
En una de les seves primeres incursions salvà als habitants d’un llogarret de muntanya on els camperols vivien pobrament del conreu de la terra i del pasturatge del seus ramats. L’intrèpid pagès, ara convertit en capità de l’escamot, hi trobà, amagada al recer d’un espès bosc d’alzines sureres, una acovardida i plorosa pastora. Ella, en veure’l, recobrà la serenor. Es sentia protegida per la presència d’aquell fornit capità que des del primer instant quedà encisat de la tímida pastoreta, formosa, d’ulls blaus i brillants de llàgrimes perlades. Joiosa en sentir-se salvada de la fúria dels estrangers, agraí l’alliberament al seu salvador amb un petó de foc que deixà petja profunda en el cor del coratjós pagès conductor de les tropes cristianes. El deure sagrat de reconquerir les terres de
Assabentat Carlemany de les gestes guerreres del heroic pagès, li atorgà la possessió de les terres conquerides i les que seguiria conquerint en el futur i l’investí amb el títol de Comte de Catiano o de Catià.
Pacificades les terres de la Marca Hispànica que avui coneixem amb el nom de Catalunya, l’intrèpid guerrer esdevingué rei per voler de Carlemany. El mateix emperador franc el coronà a la catedral de Girona, on, quan hi aneu, encara podreu veure, darrera l’altar major, la cadira on segué Carlemany en tan solemnial diada. Li imposà el nom de GUIFRÉ que, en l’esdevenidor, es faria notori com a cap d’una nova i gloriosa nissaga de reis catalans.
L’humil pagès, ara ja rei, ho tenia gairebé tot però no era feliç. Els seus records el turmentaven i el portaven a pensar d’una manera obsessiva en la figura de la gentil pastora que li havia robat el cor. On seria? Hauria mort, potser? O qui seria l’afortunat mortal que li hauria arrabassat el seu amor prenent-la per esposa? No suportava el dolor de creure-la perduda. La seva inquietud i recança el dugueren a resseguir els llocs que havia reconquerit. La fortuna li fou benigna. Al mateix llogarret, sota el mateix bosquet d’alzines sureres on l’havia coneguda, però ara tranquil·la i somniadora, retrobà el seu amor com si l’estés esperant. Ja imagineu quina va ser la seva primera decisió. Li declarà el seu amor, li demanà que fos la estimada del seu cor i la reina dels seus súbdits. Guifré, el dia de les seves noces, li canvià el popular nom de Caterineta per el d’ERMESSENDA més d’acord amb seu nou alt llinatge.
¡Renoi, quines festasses que es feren a palau i al llarg i a l’ample del regne el dia de les noces reials! Mai se’n havien vist de tan lluïdes i mai més se’n veuran de semblants arreu del món fins a la fi dels temps.No us podeu pas imaginar com n’eren de feliços. Els seus súbdits els estimaven per la seva generositat, perquè els feren amos de les terres que havien ajudat a conquerir i perquè sempre alegraven les seves festes ballant i dansant. El país progressava cada dia i tot era goig i alegria.
Però la seva més gran satisfacció la van rebre quan el metge de la cort comunicà al rei que la seva muller Ermessenda estava en estat de bona esperança i esperava un fill.
En néixer el príncep, les festes se succeïren per tot el reialme. Tothom es presentà a palau duent-li regals. Els joglars li dedicaren versos; els homes de teatre representaven petites comèdies a les places de les viles en obsequi de l’hereu de la corona.
A aquest hereu, els nostres reis Ermessenda i Guifré, el batejaren amb el nom de GALCERAN.
Cassà, 20 de juny de 2002.
NOTA PER A LA HISTÒRIA:
La llegenda nasqué a rel de la transformació realitzada pel mestre geganter, Francesc Rossell Garriga, manresà, i professor a La Salle-Cassà, que es proposà, contra tota lògica, d’ennoblir les criatures sorgides de les seves mans d’artesà. Ho aconseguí, ja ho heu vist, fins a elevar-los d’humils pagesos catalans al més alt llinatge que a casa nostre hagi existit mai. Tots li perdonem el seu desassenyat amor envers les seves criatures. ¿Quin pare no ho faria amb seus fills? Ho aconseguí amb la benvolent col·laboració de les sastresses reials Na Maria Carbó de Jiménez i Na Rosita Fuguet de Casabó que amb la seva màgia transformaren els pagessets de casa nostra en Ses Reials Majestats. Que en resti memòria.
Primera foto: En Baldiri, pagès heroic contra els sarraïns, abans d’esdevenir rei amb el nom de Guifré. La gentil pastora Caterineta, avui reina amb el nom d’Ermessenda.
Segona foto: Els dos pagesos ja reis.
Tercera foto: El reis amb el seu fill Galceran
Mestre geganter: Francesc Rossell i Garriga.
Llegenda: Germà Salvador Coma Molinos.
Decoradora: Gemma Rossell i Garriga.
Llegenda: Germà Salvador Coma Molinos.
Decoradora: Gemma Rossell i Garriga.